Al final vaig trobar-ho al fons del calaix

Fa molts anys, baix perdre una joguina molt inportant, la baix buscar per tot areu, no la trobaba, no sabia on estaba, ba pasar el temps y baix anar creixent, ya tenia diset anys, la joguina estaba perduda en algun lloc del mon, pero se me abia ulvidat no sabia on estaba ni me inportaba ara, me inportaben mes les noies, molt mes...
un dia baix trobarme am un noi q abia perdut una jogina, i en ba fer pena, per aixó baix intentar alludar-lo en tot el q pugues, baix donar voltes per el carre buscan la joguina, baix anar a molts llocs, fins i tot baix anar a on porten les coses cuan es perden, cuan estabem alli, el noi amable ens ba enseñar calixos ples de lloguinas, el nen ba trobar la seva llogina, en baix sentir feliz, pero desopte, baix quedarme quiet miran un oss de peluix q semblaba el q abia perdut de petit, y cuan baix mirar la etiqueta am la j de Joan Carles, en baix posar mol content el baix agafar y el baix portar a casa al seu calaix de sempre on nunca mes sen perdes en al vida.